«Estic vivint una vida més intensa i millor de la que em tocava». Entre els anys 1998 i 2000, Vicenç Villatoro, aleshores director general de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va escriure un dietari que ha esdevingut un testimoni excepcional sobre la cultura i la vida política catalana del tombant de segle. Des de l'ambient polític que va envoltar les eleccions de l'octubre de 1999 —les darreres a les quals es va presentar Jordi Pujol— fins a les contradiccions i dependències del món cultural català, passant pel debat intern d'un escriptor que ha esdevingut polític i que ha de conciliar vocacions i obligacions, vida familiar i un fort compromís amb el país. El dietari esdevé alhora testimoni i catarsi, i una manera de continuar escrivint. Llibre d'actes, del qual oferim el primer volum (1998-1999), s'insereix dins les grans obres de prosa memorialística de la nostra literatura; «una estètica del present a partir de la qual és possible novel·lar-lo», com afirma el mateix autor.
