Mansuet Boxo i Xalabia (1777-1822), fou l’hereu d’una nissaga de ferrers de l’entorn de Montserrat. Molt probablement tingue un protagonisme durant la Guerra del Frances, com a fabricant d’armes a les rodalies de la muntanya. Posteriorment, l’any 1822, tot defensant la seva concepcio tradicional de vida i de la seva gent, actua com a capitost reialista d’un alçament contra el govern liberal, amb una partida de mes de cent cinquanta homes. Practica la guerra de guerrilles, pero finalment, assetjat a la seva ferreria de Castellbell i el Vilar, fortificat i resistint amb molt pocs homes la carrega de l’enemic, fou vençut i ajusticiat per a l’escarment de tothom. Com a personatge llegendari, a partir de 1852 destaca un Mansuet ple d’heroïcitats. es descrit amb tot detall pels principals literats romantics del nostre pais i de Montserrat, que el vinculen sempre a la Guerra del Frances. Va ser el protagonista mitic d’obres literaries de Santiago angel Saura, Victor Balaguer, Manuel de Lasarte, i Manuel Angelon, entre altres. De la llegenda en destaca com, davant l’avanç dels francesos, salva la poblacio de Collbato amagant-la a les coves del Salnitre, o el caracter d’heroi a les batalles del Bruc de 1808 contra l’exercit napoleonic.
