Una relació estable, una parella a qui estima fa deu anys, una professió que li complau i li recompensa, una vida sense ensurts... Però, "un dia la Louise va començar a intuir que les coses li anaven massa bé." No pensava necessàriament en l'avinentesa d'una desgràcia, ni tampoc tenia por del futur; es tractava més aviat de saber o no saber què era i on era la felicitat. "Si pensar en aquests moments ja es planteja com un problema irresoluble —opina el crític Marc Soler— ¿com és possible arribar a escriure'n alguna cosa intel·ligible? Aquí és on apunta Coca" i cap a on es dirigeixen escrits com Louise: un conte sobre la felicitat, un relat profund i intens, publicat per primera vegada el 1993 i que va obtenir el premi Nacional de la Crítica.