El llibre es una nova aportacio als estudis sobre la Guerra de Successio a Catalunya des d’un observatori privilegiat (en part per la seva situacio fronterera) i poc estudiat, la Seu d’Urgell, i una fortalesa, Castellciutat, que tingue un paper rellevant en la historia militar de Catalunya. Castellciutat, governada pel mitic general Moragues, controlava una area extensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de l’altra banda de la frontera. A partir de 1712, exerci un paper ben destacat sobretot quan comença la retirada dels exercits aliats del Principat, moment a partir del qual la resistencia catalana gravita, a grans trets, en el tripode defensiu de les places de Castellciutat-Cardona-Barcelona. La caiguda de Castellciutat, el setembre de 1713, a mans borboniques esdevingue el primer acte del drama final de la derrota politico-militar de Catalunya.
