Un hivern molt fred, una reina cosia a la finestra del seu palau. Un moment que es va abocar a la finestra per contemplar la nevada, es va punxar un dit i , de resultes, una grossa gota de sang va anar a caure damunt la neu del jardí. El contrast entre el roig de la sang i el blanc de la neu va impressionar tant la reina que només va saber dir que tant de bo la seva filla tingués la pell tan blanca com la neu i els llavis tan vermells com la sang.
Així comença aquest tan conegut conte dels Germans Grimm, amb una adaptació de Miquel Desclot i il·lustracions d'Ignasi Blanch.