L'Empordà, un mas situat a les terres que ara formen part dels Aiguamolls i els habitants dels pobles veïns són els protagonistes de la novel·la.
En aquestes terres, riques en llegendes i en narracions d'éssers imaginaris, es desenvolupa una trama en la qual es posa de manifest que sovint són els monstres més pròxims els que, dotats d'una aparença humana, poden fer més mal que els que fabrica la imaginació dels pobles i dels seus poetes.
La història transcorre entre la postguerra i l'època actual, seguint el tronc d'una família desfasada i decadent. Terratinents, falangistes de conveniència, parcers represaliats i grimpadors sense escrúpols que lluiten per sobreviure en un món que canvia molt ràpidament. En contraposició amb tots ells, trobem en Pere, l'innocent i idealista fuill d'un maquis.
Dues dones se'l disputen: la bella i sensual Carolina i la Margot, múrria i "refotuda", que simbolitza l'esperit lliure i sorneguer de la gent empordanesa.
I dues posicions el tempten: la del naixent moviment ecologista, encarnat pels primers somiadors aque intentaven crear un parc natural als aiguamolls, i la dels promotors de les noves urbanitzacions de la costa, amb les seves ofertes de diner fàcil.
I tots ells, vells i joves, capellans i poetes, "tocats" per la tramuntana i neguitejats i excitats pel roenc, el vent de l'infern, un vent que només trobareu en aquest racó, a migjorn de la serra de Verdera, i que apareix cíclicament com a motiu conductor, a la manera dels leitmotivs de les òperes wagnerianes.
