Publiquem una selecció tan breu com intensa dels Carnets d’Albert Camus, els seus dietaris publicats pòstumament (1962-1965). Al llarg de les seves més de 700 pàgines hi trobem un Camus total, directe, sense filtre; es tracta d’una obra força irregular en el millor sentit de la paraula, gràcies a l’autenticitat i la transparència que ofereixen uns documents que no foren pensats per a ser publicats. Des de Poncianes, de la mà de Francesc Gelonch i Laia Carbonell, us n’oferim una sèrie d’extractes destacats: aforismes, reflexions i fragments plens d’emoció poètica.
Aquesta selecció es tracta de la primera publicació dels Carnets en català, que ens mostren el Camus més autèntic i potent. Formen un complement fascinant a la resta de la seva obra i, fins i tot, mostren en el seu context original algunes de les seves cites més cèlebres.
Aquest sondroll de manantials al llarg dels meus dies. S’escorren al meu voltant, a través dels prats ensoleiats, després més a prop, i aviat tindré aquesta sonoritat dins meu, aquest manantial al cor, i aquest soroll de font acompanyarà tots els meus pensaments. És l’oblit.