Enric Casasses ens porta 12 poemes de quan la Víctor encara no tenia trenta anys d’edat: indòmits, insubmisos i personalíssims —i pràcticament introbables a llibreries.
Pel desert de la nit, lliure d’hipnòtics,
sens recer ni fronteres ni poblat,
sota el flagell d’un gran poder despòtic,
el pensament es llança desbocat.
