Francesc Savalls i Massot (la Pera, Baix Emporda, 1817 – Niça, França, 1885), va ser voluntari a la primera i a la segona guerra carlines, que va acabar amb el grau de capita d’infanteria. Un cop a l’exili es va incorporar com a voluntari a les forces del ducat de Modena primer, i a les dels Estats Pontificis despres. Es va distingir a la batalla de Castelfidardo (1860) i a Civitavecchia (1870) contra les tropes italianes. A l’inici de la tercera carlinada va tornar a Catalunya i aqui es va donar a coneixer molt aviat, amb totes les seves qualitats i els seus defectes: arrauxat, pintoresc, valent, indisciplinat, a vegades intrigant, pero fidel; per tot plegat, admirat per uns i blasmat per altres. Els darrers mesos de la guerra arribaria a la comandancia general de Catalunya. El seu nom quedara unit per sempre a les victories d’Alpens, Castello d’Empuries, Tortella o Ripoll. Josep Pla, baixempordanes com ell, el faria protagonista de moltes de les seves pagines.
