Cap a finals del segle XVI, Jaume Plagumà, el portantveus del rei, és enviat pel veguer de Barcelona a una baronia prop del Montseny per comprovar si és cert que s’hi refugien hugonots i calvinistes.
El que d’entrada semblava un afer inquisitorial deriva en la complicada investigació d’un seguit d’assassinats que podrien tenir l’origen en una escola laica que s’ha fundat a Granollers i que provoca el recel dels ordes religiosos.
La crueltat de l’assassí i els seus mètodes sanguinaris posaran a prova l’enginy i l’audàcia de Jaume Plagumà, que haurà de recórrer a l’ajut d’un escrivà jurat, de nom Gaspar Rosés, davant els dubtes vocacionals del seu inseparable amic, el jutge Pere Joanola.
Segons Plagumà anirà descobrint, l’origen d’aquests crims podria ser llunyà en el temps, més d’un segle enrere, quan Catalunya es dessagnava en una guerra civil entre la Generalitat i la Corona, i quan, a la Força Vella de Girona, qui havia de ser el futur rei Catòlic corria perill de mort.
