Amb gairebé vint-i-cinc anys, la Minícia pateix el rebuig del seu pare, Luci Minici Natal Quadroni Ver. El motiu: quan era molt jove, la Minícia havia estat amant d’en Teseu, l’home que va mortificar la vida del noble Minici i que, precisament, va morir lluitant contra ell. A l’afront s’hi suma un gran secret que la marcarà per sempre. Desconcertada i dolguda, seguirà, però, amb la seva vida: la passió per les curses de quadrigues i l’escriptura, l’amistat amb l’emperador Marc Aureli i l’emperadriu Faustina, la curiosa relació amb el seu marit Cneu, la complicitat amb el seu esclau Erasmius, l’entesa passional amb el centurió Luci Cecili Optat. Alhora, la Minícia intentarà recuperar l’estima del seu pare i trobar la persona que s’encarrega de complir una venjança, que no l’afecta només a ella i a la seva família, sinó a tot l’imperi.
Roma, 140 dC. De petita no havia fet dolenteries, no perquè fos bona, sinó perquè no n’havia tingut cap necessitat. Que jo en sigui conscient, la primera vegada que en vaig fer una ja tenia dotze anys. I era relativa, la trapelleria, perquè va ser amb el consentiment de l’àvia Quadrònia. Ella s’havia desplaçat a Roma des de Bàrcino quan va morir la meva mare per fer-nos costat al meu pare i a mi.