Una màquina d’espavilar ocells de nit és ja un clàssic de la literatura catalana. Novel·la, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d’un jove estudiant de música que entra a formar part d’un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l’obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d’espavilar ocells de nit i per a què serveix.
A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d’aquesta novel·la descobrim «un petit món per ubicar-se en l’enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l’amor, de la llibertat o de la posteritat.
«Extraordinari. Un monument a la condició humana des d’una humil escala sardanística.»
Sergi Pàmies, La Vanguardia
«Una màquina d’espavilar ocells de nit hauria de tenir els fulls plastificats.»
Marta Rojals, @Twitter
«Per mi va ser d’aquelles experiències de lectura que no s’obliden: hi vaig descobrir una veu que ara, ni que volgués, ja no podria separar del meu món. Aquell llenguatge sempre a prop de la meravella, aquella consciència forta de la tradició, aquella relació tensa amb les passions i les raons humanes.»
Raül Garrigasait, Núvol
«Art creatiu diferent. Moltes petites històries que fan una obra gran, tocs fantasiosos d’una realitat profundament humana. I la llengua. Una llengua musical, dinàmica, engrescadora i verge. Com si mai no l’hagués malmesa gens el parlar i escriure sobrevingut.»
Jordi Capdevila, El Punt Avui
Jordi Lara (Vic, 1968) és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana d’avui. A Edicions de 1984 ha publicat Papallones i roelles, Una màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla (Premi Crítica Serra d’Or de Narració 2017). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, la faula d’uns adults que es fan forts dins d’un capgròs. La seva obra s’ha expressat també en el camp de la videopoesia.
