El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l’execució, no hi haurà cap composició que perduri si no té inspiració. La inspiració, quan arriba, és d’una subtilitat i d’una finor (com un foc follet) que se sostreu a tota classificació; és un despertar, una activació de totes les facultats humanes. I el gran secret de tots els genis creadors es troba en el fet que posseeixen la força d’apropiar-se de la bellesa, la riquesa, la grandesa i l’excelsitud que hi ha a dins de la seva ànima i, alhora, de comunicar aquesta riquesa als altres.
En el llibre, Arthur M. Abell recull el testimoni de sis importants figures de la música occidental —Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg— en relació amb les seves experiències espirituals, psíquiques i mentals en el moment de l’impuls creador. A més, ens convida a conèixer el context cultural europeu de principis del segle xx a partir de l’experiència vital dels seus protagonistes.
