Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l’amor clandestí d’un capellà rural per un jove, l’Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l’experiència de l’enamorament amb l’atractiu tens del desig no correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i la passió que el fa sentir culpable, fa de l’amor un refugi aliè a la realitat.
Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l’amor i de la bellesa i insisteix en la idea d’incomprensió i d’incomunicació entre els éssers humans.
El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle xx. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008). A Edicions de 1984, també hem publicat la seva novel·la Illa Flaubert (1990).
