Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.
Li deia Françoise, com la de Proust.
Una professora que està a punt de retirar-se acaba d’ajudar a morir la persona que més s’ha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passió, la tendresa, l’abandó, la culpa i també el perdó. El va conèixer l’últim any que estudiava a l’institut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.