Obra guardonada amb el IV Premi Joaquim Amat-Piniella 2004.
Barcelona, 1951. En una època marcada per la repressió, la ciutat es mobilitza per la vaga de tramvies, un esdeveniment històric en la resistència contra el règim franquista. És en aquesta ciutat que l’Elvira arriba amb la seva maleta, la matinada d’un diumenge de febrer, fred i humit, sola i perduda en una ciutat que li sembla molt pitjor que els dies plujosos del seu poble. Però a Barcelona la vida de l’Elvira prendrà un tomb que la canviarà profundament. El xoc amb l’ambient de la gran ciutat i la seva trobada amb Dionís, un jove militant del PCE implicat en la preparació de la vaga, la portaran a descobrir noves formes de sentir, de pensar i d’estimar. Amb el rerefons dels moviments polítics i socials que van marcar aquells anys de lluita i clandestinitat, Elvira i Dionís construiran un món propi, en un petit pis vora un meublé, amb la porta il·luminada amb un fanalet vermell, que amb els seus tènues esclats de llum ens transporta a un món destinat a desaparèixer.