Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l’Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfectament amb nosaltres: som la Florida mediterrània. Ens hi conformem? Pertànyer a Espanya ens perjudica seriosament la salut i no és un bon negoci. Ara bé, no és tampoc una maledicció atàvica: si fóssem un Estat independent, viuríem millor. Així de simple. I així de complicat. Així d’utòpic? Contra la frustració i la impotència d’una autonomia escanyada i contra la nova Espanya eterna que cavalca envalentida al crit d’«a por ellos», aquests papers proposen agafar l’eixida d’emergència per a bastir un projecte sòlid per a un futur millor.
