Si aquell dia no hagués portat la Sibyl Behler a casa nostra, encara seria viva?
En aquella època, la Sibyl es volia matar. Em confessà que sentia una veu en el seu interior que l'empenyia a fer-ho, una veu que li deia: «Mata't! Fes-ho per mi. Odia! Només l'odi existeix. L'amor no existeix en el meu món i, creu-me, el món és meu».
La Sibyl havia sentit sovint aquella veu, i també havia vist els seus ulls: uns ulls vermells, com el sol del desert. En aquella època, estava absolutament convençuda que era Satan qui parlava amb ella.
