Un detectiu, una femme fatale, una herència... també (com no?) sexe i violència: amb els tòpics més arrelats, Emili Olcina en té prou per construir una novel·la d'una originalitat insòlita, que trenca els motlles d'un gènere que, des de feia molt de temps, es movia dins d'unes coordenades aparentment inamovibles.
Fidel com mai a les qualificacions d"'intel·ligent", "inclassificable", "imaginatiu" i "analític" que la crítica li ha atorgat obra rere obra, amb La deessa nua Olcina aconsegueix una novel·la en la qual es combinen brillantment una amenitat excepcional i la sagacitat en el tractament dels personatges i les situacions. Una obra d'una molt elevada qualitat literària que establirà un abans i un després en el gènere de la novel·la negra.
