Vostè ja ho entendrà, amb aquest títol carregat de complicitat, Claudio Magris s’acosta al lector amb una història d’amor amb totes les seves cares: passió, renúncia, protecció, desesperació i esperança. Alhora alliberador i esclavitzant. La seva lúcida mirada, plena d’afecte i solidaritat amb el gènere humà està especialment centrada en la feminitat, la saviesa i la claror que emana de la Dona en majúscula, a qui rendeix un amorós homenatge no exempt de crítica. Una dona, que des de fa temps ha estat ingressada en una "Casa de Repòs", parla amb el president d’aquesta institució per agrair-li el permís que ha concedit al seu home per venir-la a buscar. A través d’aquest monòleg, va explicant com era la vida amb el seu home, un reconegut i prestigiós poeta.